Hem anat a cantar a l'Auditori

Les Llúdrigues hem anat a l'Auditori de Barcelona a cantar: Babaua, les desventures de Mimí. 

Aquestes són algunes de les nostres opinions:

Quan cantaves a l'escenari et senties com una professional. Jo ja havia fet Cantània l'any passat, però m'ha agradat més la d'aquest any... (Andrea)

Vam estar des del mes de gener al mes d'abril preparant-la. Quan em van explicar per primera vegada no vaig entendre res; de fet, ara, no se ben bé què és això de la primera llei de Newton... (Ona)
Estava molt nerviosa perquè sabia que hi hauria molta gent mirant i gravant i si t'equivocaves amb el gest es notaria molt...Mai no m'ho havia passat tan bé. Ha sigut una experiència que mai no oblidaré (Mariana)

Em va agradar molt participar de la Cantània, perquè quan cantes formes part de la representació i a l'hora pots veure tota la panoràmica de l'Auditori. (Albert)
M'ho he passat molt bé. Quan vam acabar estàvem rebentats, però va valdre la pena (Adrian)
Ha sigut una  Cantània molt divertida perquè la història estava molt be pensada.També trobo que estava molt assajada i que sabíem tot el material: les estrelles, la llum... (Júlia)

Ha sigut una cantata molt divertida perquè quan vaig entrar a l'escenari i vaig veure tants pares i mares .... em vaig sentir molt bé. També perquè els efectes eren molt originals (Juscilia)

Em vaig sentir: agradable, contenta, satisfeta... Vaig sentir-me molt bé. La cantata va ser: divertida, emocionant, i em va agradar molt com cantaven i actuaven els actors. (Rafaela)

Ja ens havien dit que hi hauria una llum i que es veurien les estrelles molt bé, però no m'esperava tant il·luminat. Miraves per tot arreu i estava ple d'estrelles fosforescents. Era màgic! (Elsa)

Quan va tocar la cançó xinesa ens vam posar els barrets grocs. La Marta va dir: - Semblem infermeres... El Toni que estava davant nostre, va dir: -Què va! Semblem princeses.
Jo em vaig petar de riure... (Daniela)

Quan vam tornar cap a la sala gran vam veure tot de gent que saludava els seus fills des de la butaca. Hi havia molt soroll. Jo estava emocionada. Cantant em sentia feliç i m'agardava cantar. Mai ho oblidaré (Laura)

Jo estava molt nerviós perquè estava a primera fila i tothom m'estava mirant. Era impressionant tot l'Auditori ple de nens i nenes. Em va agradar molt quan vam aixecar les estrelles (Àlex)

Vam pujar a l'escenari tots vestits de negre amb els nostres barrets, preparats per començar. La Mimí va sortir amb els seu vestit rosa amb flors enganxades, la seva perruca amb papallones, els seu vel també rosa i el seu gosset blanc i pelut. Va començar a parlar amb la veu molt aguda.... (   )

Durant la Cantània em vaig sentir molt satisfeta per tota la feina feta i també molt feliç i contenta. Crec que és un bon projecte per fer a classe de música i s'aprèn molt! (Àngela)

Cantània s'hauria de seguir fent cada any. Jo crec que és una oportunitat cantar a l'Auditori, a més  a més, compartir-ho amb altres nens i amb els pares. És una bona manera d'apropar la música als nens (Jan M.)
Mantre cantàvem uns nens cridaven i cada minut em posava més nerviós; després estava més calmat perquè estava cantant al costat dels meus amics (Sam)Un dia que per a mi va ser molt especial va ser un dissabte que la Júlia la Mar i jo vam fer una entrevista al Jordi Domènech. És molt simpàtic! Vam parlar de Cantània, de la seva vida, de quines cançons li agradaven, en fi, de tantes coses que ni me'n recordo... (Cesc)

El dia de Cantània feia temps que l'esperava amb moltes ganes perquè la meva germana i el meu germà ja ho havien fet i deien que era molt "xulo"  (Toni)