Avui dijous 23 de octubre hem anat al Croscat i al Santa Margarida, els volcans més visitats i més alts de la Garrotxa.
Hem vist que el Croscat té un tall, d’on fa molts anys s’extreia greda. El Santa Margarida té una ermita a dins del cràter.
Hem dinat a Can Xel, com cada any, i hem menjat molt bé.
A la tarda hem visitat la Fageda d’en Jordà, i entre tots hem dit el poema de Joan Maragall:
La Fageda d'en Jordà
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Sira
